Bon dia, hui seguirem amb la música i el valencià!
A classe quan vam donar el rap i la poesia, vam veure que de vegades les persones músiques agafen poesies que han fet altres poetes o poetisses i li posen música.
Ací us deixe algunes d'aquestes cançons, d'alguns grups de música o cantants que han volgut per la seua pròpia versió de la poesia.
FALTEN LES CANçONS!!
Pau Alabajos - M'aclame a tu
Pau Alabajos és un xic de Torrent que versiona varies poesies de Vicent Andrés Estellés. Un poeta valencià de Burjassot. El coneixieu?
Inadaptats - Perquè Vull
Cançó de rock que canta el grup Inadaptats, de Vilafranca del Penedés, del poeta i cantant valencià Ovidi Montollor que era de la ciutat d'Alcoi.
Blau Mut - I beg your Pardon
Canó del grup Blau Mut, versionant al poeta Salvador Spriu.
Podries - Roba Estesa
Aquesta cançó d'aquest grup de Folk català, canta aquest poema contra la guerra i per la Pau i la diversitat cultural. Un poema de Joana Raspall.
Mireia Vives i Borja Penalba - Cançó de fer camí
Aquests dos músics valencians agafen un poema de Maria Mercé Marçal i fan aquesta cançó amb els seus instruments i la meravellosa veu de Mireia, des de la comarca de Camp de Túria i abans cantant en el grup de rap Rapsodes.
Que en penseu? Us agrada?
FEINA!
Digue-me en un comentari la resposta a les següents preguntes:
1. Coneixieu els grups de música o a les escriptores o escriptors de les poesies?
2. Hi ha molts estils de música en aquest recull. Sabries dir-ne el nom d'algun?
3. Coneixes altres poetes o poetisses que escriguen o escrivien en valencià?
Mallorquí o català oriental?
4. Investiga i còpia'm una poesia al blog d'algun poeta o poetissa dels que jo t'he proposat o dels que hages trobat i t'haja agradat.
Espere les vostres respostes i poesies!
Hola soc Rafa.
ResponEliminaLa cançó que mes m´agrada es, podríem
Espere que esteu tots be un salut "/
Molt bé Rafa, intenta respondre millor a les preguntes!
EliminaTorna-les a llegir i mira a vore que et pregunte, perquè ens agradaria que inestigares algun autor/a valencià de poesia i que penjares algun poema.
Et done alguns noms en els vídeos de les cançons, però també pots buscar tu altres.
hola sóc marcos
ResponEliminaNo conéix ninguna cançò ni ningú escritor ni poesies d'aquests.
Un estil de música es el rock crec que està en la cançò de"perqué vull"que
també és la meua cançò que més m'agrada
Si conéix aun poeta el poeta és Pere March.
Aquestas son dos estrofas del poema:
Al punt que hom naix comença de morir,
e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,
que un pauc moment no cessa de fer via,
ne per menjar ne jàser ne dormir;
tro per edat mor e descreix a massa
tant que aisí vai al terme ordenat,
ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,
mas pus avant del terme null hom passa.
Trop és cert fait que no podem gandir
a la greu mort, e que no hi val metgia,
força ne geny, rictat ne senyoria,
e trop incert lo jorn que deu venir,
com, quant, ne on, que tot arnés traspassa;
e no hi té prou castell, mur ne fossat,
e tan lleu pren lo nici co'l senat
car tots som uns e forjats d'una massa........
saludos a tots.
Que xulo Marcos, està molt bé el poema! :)
EliminaEstà genial el que has escrit.
Hola sóc Ian.
ResponElimina1. No els coneixia.
2. El estil de música que em se es roc se roc.
3. No m'anrrecorde de ningú.
Hola soc david
ResponElimina1.no coneix ningu grup.
2.Rock:perquè vull
3.Conec a joanot Martorrell.
4.Vicent Andrés Estellés:
DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ
Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.
Que xulo David! M'encanta el poema! Moltes gràcies!!
ResponEliminaHola sóc Ian.
ResponEliminaHe trobat un poema del "llibre de maravelles" de Vjcent Andrés estrellés.
Sempre venies,mai no arribaves del tot, i jo et volía així,i jo ho volía així: nasquí per asuardar-te,per veure com venies.
Hola soc Iván.
ResponElimina1.No conec a cap.
2.Rock,crec que també hi ha en algunes amb estil lokoore,ya que s'escolten guitarres.
3.No conec cap
4.Vicente Andrés Estavelles,fue un periodista o poeta Espanyol.Está considerat com un dels principals renovadoros de la poesía contemporánia en Valencia.
L'AMIC
A VICENT Ventura,quan era a l' exili.
Amic del cor,de l'ánima,del fetge, jo no sé fer rellotges,jo voldria anr plorant pél boulevard,la boira,i preguntar-li a Brassens si has dinat
Enamorats que es palpen en el metro, pátries del neón,sonets grixosos,el baf de col bullida,la nostálgia,la larga escala d'escalons de fusta.
Que estic trist,que et recordé,que no puc,un ofegat en el bocoi del vi,músiques de Vivaldi per l'estora.
Torne a la vida miserablement ple de papers,desistiments,silenci,amb calcetins de llana tots els dies.👌💪
hola soy Jared
ResponElimina1:la verdad es que no conocía ningún escritor ni poetisa
2:si, el rock
3:no, no conozco ninguno
4:
Te llamé. me llamaste
brotamos como ríos.
Alzáronse en el cielo lo nombre confundidos.
Te llamé. me llamaste.
Brotamos como ríos.
Nuestros cuerpos quedaron
frente a frente, vacíos.
te llamé. me llamaste.
Brotamos como ríos.
Entre nuestros cuerpos,
¡que inolvidable abismo!
Soc tRiaNa:)
ResponElimina1.No conec a els grupos de música ni les escriptores o els escriptores de aquest es poesies
2. Els estils musicals que apareixen en el video son rock I badala
3. Ausias March I Jordi de sant jordi
4.M'aclame a tu, mare de terra sola. Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna, mare de pols segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix foscos camins, m'agafe a tu, os que més estimava I cante el jorn del mati il.limitat.
el cair cami, el pregon idioma un alfabet fosforescent de pedres,un alfabet sempre amb la clau al pany, el net desti, la sendera de llum, sempre, a la nit, il.luminant, enterc, un bell futur, una augusta contrada.
Seràs el reint que fa pujar el pa, serás el solc I serás la collita, seràs la fe I la medalla oculta, serás la mort i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys, seràs la llum, la llum il.limitada, serás confi com la aurora comença, serás forment, escala il.luminada.
Seràs l'ocell I seràs la bandera, l'himne fecund del retorn de la patria, tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons i en arribar al terme entonaré el prec dels béns que em retornaves sempre.
hola,bona vespreda,soc Jose Javier,no coneixia cap escriptor ni als grups.La canÇo que més m´agradat ha sigut el rock:perque vull.
ResponEliminaLa meua poesía es de Ramón Besora i es diu LA PRIMAVERA.
ET DIRÉ UN SECRET MOLT FI
LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!
HA CANTAT UNA CANÇÓ
I HA FLORIT EL TEU BALCÓ.
FUIG HIVERN,VÉS A DORMIR
LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!
VÉS AL TEU PALAU DE GLAÇ
QUE JA SOM AL MES DE MARÇ.
Hola soc Rafa aquesta matí me h´equivocat i vaig a volver a fer-lo.
ResponElimina1. No, no coneix a cap.
2. Sí. Folk i rock.
3. No. No coneix a cap.
4. El poema que mes m´agradat ha sigut:
Agua, ¿dónde vas?
Riyendo voy por el río
a las orillas del mar.
Mar, ¿adónde vas?
Río arriba voy buscando
fuente donde descansar.
Chopo, y tú ¿qué harás?
No quiero decirte nada.
Yo..., ¡temblar!
¿Qué deseo, qué no deseo,
por el río y por la mar?
(Cuatro pájaros sin rumbo
en el alto chopo están.)
Autor: Federíco García Lorca
Hola soc Jamaica
ResponElimina1 No coneixia a ningún grup ni tampoc a ningún/a escritor/a
2 no sabria dir ningu tip de musica sòl creec que rok pero no o se
3 tampoc conoix a nigun altre poeta/tisa
4 aqui deixes dos estrofes del poema
Cementerio de Sinera
Digo adiós a los que quieran
mentirse perdurables
en el torrente. Cosechadas
son ya las flores, y se encalman
recuerdos, miradas, alas,
todo mi mar. Benigno
aire nocturno acerca
claridad de fuente, ocultas
voces del fuego. Por el fiel silencio
de nobles árboles
por mí amados, camino
al olvido, dejando atrás
amores, veleros, sufrimientos,
últimas señales de pasos.
Salvador spriu